Els treballs posen en
valor el patrimoni arquitectònic dels masos de Catalunya
Portar a la pràctica els conceptes teòrics que es donen a classe
i, al mateix temps, plantejar la recuperació del patrimoni arquitectònic des
del punt de vista tècnic. Aquest és el plantejament que els professors de
l’assignatura Patologies i Rehabilitació de l’Escola Tècnica Superior
d’Arquitectura (ETSA) de la Universitat Rovira i Virgili van fer-se quan van
fer l’estudi de les esglésies de la Vall d’Aran. Un cop tancat aquest projecte,
aquest curs 2018-19 han iniciat l’estudi del patrimoni dels masos catalans,
començant per les Terres de l’Ebre. 10 masos de l’Aldea i el conjunt de
l’ermita han estat els primers.
A través d’un acord amb l’Ajuntament de l’Aldea, una quarantena
d’alumnes del grau d’Arquitectura han pogut estudiar una selecció de masos,
molts d’ells en desús, amb la tutorització dels professors Agustí Costa, Jordi
Queral i Sergio Coll. N’han analitzat les patologies que presenten, han fet
l’aixecament planimètric i, finalment, han fet una proposta d’intervenció per
recuperar l’edifici tècnicament i fer-lo útil. El recull de propostes
s’exposarà en un espai municipal perquè puguin accedir-hi tant els propietaris
dels masos com qualsevol persona interessada.
Es tracta d’una intervenció feta en el marc del Programa
d’Aprenentatge Servei de la URV, una proposta educativa que combina processos
d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte. És per això que
aquest matí s’ha signat el conveni de col·laboració entre la URV i l’Ajuntament
de l’Aldea per desenvolupar projectes d’Aprenentatge Servei.
L’estudi dels masos de l’Aldea posa en valor les construccions
que han servit al que ha estat el motor econòmic principal durant bona part de
la història del territori: l’agricultura. L’orografia i el clima del Delta de
l’Ebre, una plana de terrenys tous amb incidència del sol i el vent de
nord-oest, ha condicionat les construccions. Així, estan edificades seguint uns
mateixos principis: l’orientació és cap a sud-est per assegurar l’assolellat i
evitar el vent de mestral a la façana principal, tenen planta baixa i una
planta d’alçada, murs de pedra de dues fulles i una entrada de cisterna a sota,
construïda amb una volta ceràmica rebaixada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada